Trias, on ets? Opacitat en la publicació de dades

Durant el Consell Plenari Extraordinari sobre pobresa i desigualtat a la ciutat de Barcelona, celebrat el passat 24 de gener de 2014, el regidor Joaquim Forn ens va sorprendre en anunciar que les diferències en la renda dels barris s’havien escurçat, segons les dades de què ell disposava.  Unes dades que, per cert, no s’havien fet públiques ni compartides amb els diferents grups municipals.

El Grup Municipal Socialista immediatament va adreçar una carta a l’alcalde Xavier Trias expressant  el malestar per l’opacitat amb què actua el Govern municipal.  I és que no només no s’han fet públiques les noves dades relatives a la renda familiar disponible per l’any 2012, sinó que ens hem assabentat que, per elaborar els informes amb les dades per 2012, s’han introduït nous indicadors i una nova metodologia.

A dia d’avui, no hem rebut resposta de l’Alcalde a la nostra carta ni tenim accés a les dades corresponents a les dues metodologies per poder analitzar les tendències reals amb el rigor necessari.

Barcelona, membre de la “Red de Ciudades Accesibles”, per iniciativa del GMS

Pictograma accessible

El 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, ha estat el dia en què  la ciutat de Barcelona ha signat la seva adhesió a la “Red de Ciudades Por la Accesibilidad”, en un acte protocol.lari  a Madrid, al qual va assistir la regidora del Grup Municipal Socialista, Pilar Diaz.

 

 

 

L’Ajuntament de Barcelona és membre d’aquesta xarxa gràcies a l’impuls socialista, que fa mesos va portar aquesta iniciativa a la Comissió de Seguretat i Mobilitat i que en el darrer Consell Plenari l’ha fet ratificar en forma de Declaració Institucional. Tota una aposta des del convenciment que cal continuar treballant en la millora de l’habitabilitat urbana i social a través del disseny universal dels espais i serveis públics de les ciutats.  A això cal afegir que ens trobem en un procés de transformació, que necessita un canvi d’actitud i una alternativa pròpia i imaginativa als reptes a que ens enfrontem, davant del qual el treball conjunt amb altres municipis ens serà de gran ajuda.

Barcelona i els seus barris han estat capdavanters i pioners des de fa més de 30 anys en implementar mesures d’accessibilitat gràcies a l’aposta decidida en el seu moment de l’Ajuntament, les entitats, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i els i les professionals, per fer una ciutat accessible per a tothom, fomentant polítiques transversals des dels serveis a l’espai públic, passant per les platges, el transport públic o els equipaments. Convençuts que l’acció política de les administracions, i de fet del conjunt de la societat, ha d’anar encaminada a millorar la inclusió de les persones amb discapacitat i malaltia mental en tots els àmbits de la vida, ara els i les socialistes continuem reivindicant i treballant, i denunciant també les passes enrere que s’estan fent.

El col.lectiu de persones amb discapacitat encara viu moltes situacions de discriminació. Una realitat que requereix també un suport més explícit i implicat a favor de les persones i les seves famílies. L’impacte de la crisi i de la manca de treball s’agreuja per les persones amb discapacitat i es produeix quan aquests homes i dones ja estaven en desavantatge per accedir al mercat laboral. L’actual situació econòmica fa més visible les barreres físiques, comunicatives i socials a les que s’ha d’afrontar el col.lectiu, i posa en evidència la manca de polítiques inclusives per garantir els drets de les persones amb discapacitat, com es demana des de la Convenció de les Nacions Unides de les Persones amb Discapacitat.

Cal doncs  treballar per defensar i preservar els  recursos que s’han de destinar per polítiques d’atenció a les persones amb discapacitat i fer-ne una prioritat en les accions de govern. Volem ciutats amb criteris de disseny universal, tenint l’accessibilitat com a objectiu transversal de les seves actuacions. On vetllem des de la proximitat dels nostres barris perquè les persones amb discapacitat tinguin una vida de qualitat.  On la promoció de l’autonomia personal sigui un dels objectius prioritaris.  On recollim les seves demandes a tenir un habitatge digne i dissenyat per facilitar la vida amb autonomia i desenvolupament del seu propi projecte de vida i a gaudir de les possibilitats que un entorn comunitari inclusiu i un tracte proper, els pot oferir i tenint com a finalitat que gaudeixin amb dignitat.

No podem permetre que els recursos que es destinen a les entitats i  associacions de persones amb discapacitat que treballen i donen serveis pateixin una retallada de recursos que impedeixi la seva supervivència i posi en perill la seva tasca imprescindible. Aquests recursos han de ser prioritat per les institucions públiques.

Per això la nostra insistència, primer per defensar el dret de les persones amb discapacitat, en impulsar mesures d’accessibilitat universal, en reivindicar dotacions econòmiques i professionals i en no fer passes enrere. Tots els àmbits de treball que puguin ser bones eines comptaran amb el nostre suport, i la xarxa creada per treballar des dels Ajuntaments de ben segur que ho serà.

La Maquinista

El Grup Municipal Socialista presentarà al·legacions a la Modificació del Pla General Metropolità al sector La Maquinista per defensar l’interès públic.

 

El govern de CiU està tramitant un pla urbanístic impulsat per la iniciativa privada que preveu la transformació de l’àmbit entre l’actual Centre Comercial La Maquinista i el futur Parc de La Sagrera. El pla preveu la implantació de 588 nous habitatges i l’ampliació fins a 45.000 m2 de l’actual centre comercial. També s’hi inclou la cessió a l’Ajuntament d’uns terrenys per fer un nou CEIP que, segons el document en tràmit, hauria de pagar la ciutat.

El GMS presentarà un conjunt d’al·legacions al document en tràmit amb l’objectiu de revisar i millorar els elements que són d’interès públic, entre d’altres, la quantitat econòmica que l’Ajuntament ha de rebre en concepte de participació en les plusvàlues generades per la requalificació dels terrenys.

Concretament, el GMS està en desacord amb els 6 M€ en què s’ha taxat el 10% del valor a que té dret l’Ajuntament, així com el fet que se’n descomptin els 4,1 M€ que valdrà construir l’equipament docent. Segons els càlculs realitzats pel GMS la ciutat hauria de rebre entre 11 M€ i 12 M€ nets, ja que l’escola l’hauria de construir la Generalitat. Tampoc són un exemple d’interès públic el percentatge de sostre destinat a habitatge protegit si es compara amb el que era habitual en mandats anteriors (fins al 40 i 50%). El GMS tampoc no està d’acord en la gran quantitat de sostre comercial que es preveu implantar en diverses operacions de l’entorn Sagrera, o la manera com el pla urbanístic ha disposat les zones verdes d’obligat compliment.

Per al GMS el “nou urbanisme no especulatiu”, tal i com l’anomena l’alcalde Trias, amaga operacions clarament deficitàries per a les arques municipals, com ara la compra a preu d’or a la immobiliària Inmogaudir d’uns terrenys al Guinardó, la venda dels aparcaments de B:SM o la compra de sostre d’habitatge a l’INCASOL a la Colònia Castells, sempre amb la coartada de construir una escola o promoure habitatge social.

En el cas de La Maquinista, el “nou urbanisme no especulatiu” es basa en limitar els percentatges d’habitatge protegit als mínims legals, i en acceptar valoracions a la baixa quan l’Ajuntament ha de cobrar. En resum, en descuidar l’interès públic a l’hora de facilitar l’activitat privada.

Oxímoron barceloní: Govern Trias i Territori

Durant aquesta primera setmana de novembre s’han celebrat als deu districtes de Barcelona els Plenaris Extraordinaris per informar dels pressupostos de l’Ajuntament.

 

La notícia important hauria de ser, d’entrada, que en nou dels deu districtes s’ha informat desfavorablement aquests pressupostos, però el govern Trias ha decidit anar més enllà i, en un exercici de cinisme professional, s’han rigut de la participació i dels territoris d’una sola tacada.

El moment en què l’alcalde Trias va decidir que aprovaria els pressupostos municipals “tant si com si”, apostant per una moció de confiança que demostra el desgovern d’aquesta ciutat, tot el que hi havia d’anar vinculat va passar a ser un actor secundari. És a dir, el tràmit d’informe previ de cada territori, amb la celebració del Consell Ciutadà i el Consell Plenari de cada districte, se l’han pres com un mal menor, un petit mal tràngol fàcilment digerible i d’obligat compliment segons el Reglament Orgànic Municipal. I així ho han fet saber a ciutadans i ciutadanes, entitats, associacions i grups polítics municipals amb un exemple més de que aquest govern no ha cregut mai en els barris i els districtes i menys encara en la participació ciutadana. I els exemples són clars: documentació lliurada en temps i forma deficient, sense informació de les despeses, ingressos i inversions previstes per cada territori, sense respondre les crítiques i demandes de les entitats i dels mateixos grups polítics…

Però, per què serà que tot això ja no ens sorprèn gens? No serà perquè amb l’aprovació dels Plans d’Actuació dels Districtes ja en vam tenir mostra d’aquest menyspreu? No serà perquè anem veient, dia rere dia, com buiden de contingut i de direcció política els districtes?

Però tornant al principi, creiem que aquest 9 a 1 hauria de ser un toc d’atenció al govern Trias. Si en nou dels 10 districtes et diuen que no estàs fent bé les coses, per regla general, algú hauria de fer-ne alguna reflexió, però molt ens temem que es limitin a prendre’s un Almax i intentar pair el disgust.

 

*L’oxímoron és una figura retòrica que consisteix en la presentació consecutiva de paraules que tenen significats que s’exclouen mútuament

La (in)seguretat de Trias

Fotografia: ara.cat

L’Enquesta de Victimització de Barcelona és una eina que ja fa 29 anys que l’Ajuntament va apostar per tirar endavant gràcies a la informació que aporta en matèria de seguretat. Al llarg de tot aquest temps s’ha demostrat que és una eina útil que ens aporta una informació molt valuosa, com és la percepció que tenen els ciutadans i ciutadanes de l’estat de la seguretat a la nostra ciutat i, més recentment, de la convivència. Una eina que no oblidem, s’ha tirant endavant des de l’administració local, juntament amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Des del Grup Socialista creiem que l’enquesta en cap cas s’ha de valorar com a únic indicador de l’estat de la seguretat a la ciutat. L’enquesta ens aporta una informació des del punt de vista subjectiu, és a dir, de la sensació de (in)seguretat dels entrevistats i entrevistades.

Per tant, és un indicador important que cal tenir-lo també en compte juntament amb altres dels que puguem disposar, com poden ser les dades policials, de registre de faltes o delictes i fets, així com les dades judicials.

Enguany, però, les coses han començat a canviar. El Govern Municipal de Trias ha preferit presentar els resultats de 2013 als mitjans de comunicació en ple mes de juliol, en lloc de tenir la iniciativa de presentar-la a la Comissió de Seguretat i Mobilitat com es venia fent en els darrers anys. Potser hi ha una raó clara: les dades no són bones, ja que la victimització a Barcelona ha augmentat.

Però centrant-nos en els resultats de l’enquesta de 2013 (les dades fan referència a allò que han viscut els entrevistats i entrevistades el 2012), el primer dels indicadors en què ens fixem és en l’índex global de victimització, que el 2012 augmenta 1’1 punts respecte el 2011. Portant-nos a nivells de l’any 2009.

Les dades no són bones, ni per al conjunt de la ciutat ni tampoc per als districtes. Mentre el 2010 eren tres els districtes que es trobaven per sobre de l’índex global de victimització (Ciutat Vella, L’Eixample i Sant Martí,) ara s’hi suma Sants- Montjuïc.

La victimització augmenta a 6 dels 10 districtes de la ciutat, i no podem dir que siguin dècimes: a Ciutat Vella +1’8, a l’Eixample +1, a Sant Martí +1’9, a Les Corts +3’6, a Horta- Guinardó +3’5 i, atenció!, a Gràcia +7.

Per segon any consecutiu es dóna una dada que des del 2006 no es donava: el districte de Nou Barris torna a superar el 20% de victmització.

Augmenta la victimització a quatre dels cinc àmbits de victimització analitzats. Només disminueix l’àmbit botiga/negocis que pràcticament és idèntic al de l’any 2011.

I si ens fixem més detingudament en els tipus de fets contra la seguretat personal que conformen l’índex de victimització, i fem una comparativa respecte les dades de 2011, podem veure que augmenten tant l’intent com el robatori de bossa o cartera, l’estrebada, les amenaces, l’intent de robatori de mòbil, l’intent d’agressió física, l’intent d’atracament, i les agressions físiques.

Si anem avançant en els resultats de l’enquesta, no és que la resta d’epígrafs ens donin bones notícies:

–          L’índex global de denúncia cau cinc punts.

–          Baixa el percentatge de persones que diuen que la seguretat ha millorat.

–          Augmenta el percentatge de ciutadans que  creuen que la seguretat al barri empitjora.

–          Baixa el percentatge d’entrevistats que diuen que la seguretat al barri millora, essent la pitjor dada dels darrers 5 anys.

–          La valoració del nivell de civisme a Ciutat Vella suspèn.

–          I baixa el percentatge de persones que diuen que la seguretat a la ciutat ha millorat, una dada que demostra que la seva campanya de màrqueting en seguretat ha fracassat.

Des del Grup Socialista hem fet un altre exercici, i és comparar l’enquesta de victimització d’enguany amb la de 2010, any en què l’índex va ser molt similar.

Índex de victimització de l’enquesta de 2010: 25’6

Índex de victimització de l’enquesta de 2013: 25’3

Sabeu què va dir llavors qui avui és Primer Tinent d’Alcalde? “Aquesta enquesta és la prova del fracàs més absolut i rotund de les polítiques de seguretat de la nostra ciutat, que encapçalen Jordi Hereu i la regidora Assumpta Escarp”

Si comparem l’enquesta d’enguany amb la de 2010, veiem que a 5 districtes augmenta la seva victimització, que l’índex de denúncia enguany és menor, i que la percepció de seguretat, tant a la ciutat com al barri, és pràcticament la mateixa.

Conclusió: Joaquim Forn i Xavier Trias han fracassat en la seva política de màrqueting de la seguretat.

Presentem al•legacions a l’expedient que formalitza l’acord entre el Govern municipal i el PP

Fotografia: http://www.elperiodico.cat

Des del GMS hem analitzat l’acord d’inversions que han tancat el Govern municipal i el PP i hem presentat un document d’al·legacions que denuncia les mancances d’aquest acord.Es tracta d’un acord de mínims que visualitza amb claredat com l’Alcalde Trias sembla que renuncia a tenir un pressupost municipal complet (fet que no ha succeït mai en aquest Ajuntament) i valent tal com li va proposar el Grup Municipal Socialista (GMS) en la seva “Alternativa al Pressupost municipal”.

En aquest sentit, la primera al·legació del GMS reclama que el Govern vagi més enllà i no es guardi cap euro de les transferències de l’Estat al calaix en un moment d’emergència social com el que vivim.

Demanem també que les inversions que es programen en aquest acord prioritzin molt més les actuacions de proximitat i és que l’actual context econòmic demanda que el mix entre les inversions de ciutat i les de barri/proximitat reforci molt més aquest últim àmbit.

Demanem que aquest acord pressupostari tingui el mateix procés participatiu i deliberatiu que el Pressupost municipal (amb les corresponents audiències publiques i dictàmens preceptius) i demanem que les bases d’execució incorporin la necessitat de realizar un estudi cost-benefici en les inversions d’import superior a 3 M€.

Finalment, tornem a reclamar que l’Ajuntament elabori en la primera meitat de 2013 un acord marc financer amb la Generalitat de Catalunya que periodifiqui el compliment dels acords subscrits i incomplerts per la Generalitat i que incorpori un pla de pagaments a l’Ajuntament.

El PSC en defensa de la Carta Municipal com a eina de proximitat i legitimitat democràtica

La proposta presentada pel Grup Municipal Socialista en el plenari del 15 de març, i que va rebre el suport de tots els grups municipals,  significa no només  un afirmació contundent i unànime de la vigència de Carta Municipal de Barcelona, si no que vol ser el  compromís ferm de l’Ajuntament,  de la institució i de tots i totes els representants públics de la ciutat en la protecció íntegra de la Carta, en tant que defensa de l’autonomia local indestriable de la defensa de la qualitat de vida social i democràtica dels seus ciutadans i ciutadanes.

El passat 15 de febrer del 2013 el Consell de Ministres va presentar un informe sobre l’avantprojecte de Llei per la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Aquesta proposta de reforma s’ha basat exclusivament en termes d’estabilitat i sostenibilitat financera, sense tenir en compte els principis d’autonomia local, ignorant les necessitats de la ciutadania i els nivells de qualitat, eficàcia i eficiència dels governs locals.  Moltes han estat les veus del món local que s’han aixecat en contra d’aquesta proposta, que en general s’ha rebutjat considerant que el govern central està extralimitant-se de les seves competències, i en concret a Catalunya, vulnerant les competències de la Generalitat sobre l’organització territorial i el règim local.

En el cas de Barcelona l’afectació de la proposta de reforma és encara més greu. L’informe de l’Avantprojecte inclou en la Disposició derogatòria única la derogació de les disposicions “contràries a aquesta Llei” contingudes en la Llei 1/2006 de 13 de març per la que es regula el Règim Especial del municipi de Barcelona (Carta Municipal de Barcelona).

Cal recordar, com fa la proposició presentada pel PSC, que la Carta Municipal de Barcelona és, més enllà d’un instrument legal, la formalització dels principis de subsidiarietat, proximitat, col•laboració institucional i defensa dels drets i deures dels ciutadans i ciutadanes, atenent a l’especificat de Barcelona . Així va ser concebuda i així s’ha configurat en un llarg però constructiu i consensuat camí que ens va portar fins als textos aprovats.

La iniciativa de la seva creació i aprovació va sorgir des de l’Ajuntament i és per tant l’eina amb la que Barcelona i els seus ciutadans i ciutadanes han definit, des dels principi de la subsidiarietat, aspectes com la seva organització política executiva, la seva capacitat normativa, les seves competències o el règim especial financer. I amb la seva tramitació posterior en dues Lleis, una al Parlament i una altra al Congrés dels Diputats, van culminar el procés. Ara, la seva possible derogació en part significaria una vulneració del procés democràtic i de consens que la va fer possible.

El Grup Municipal Socialista espera que tots els  grups polítics, ja que tots van donar suport unànime, mantinguin ferma la defensa íntegra de la Carta Municipal i impulsin no només que aquesta no es retalli, sinó també el seu compliment i el seu desplegament amb força.

Amb CiU i PP la Barcelona dels barris té els dies comptats

Fotografia: http://www.btv.cat

Els dies 12, 13 i 14 de març han tingut lloc els Consells Plenaris dels deu districtes de la ciutat. En alguns dels districtes, a més, s’han fet Audiències Públiques.Cal destacar, d’entrada, un malestar general entre veïns i veïnes i entitats cap als governs del districtes on, dia rere dia, es va veient com es buiden de contingut en benefici de les àrees centrals de l’Ajuntament i on els mateixos regidors i regidores de govern acaben per reconèixer que l’únic que es limiten a fer és elevar a la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona els acords presos als Plens dels districtes, i és allà on realment es prenen les decisions que afecten als veïns i veïnes dels barris de la Ciutat.

Han estat moltes les queixes que feien referència a l’incompliment per part dels equips de govern dels districtes, dels acords presos en seu plenària. Sembla que el model de la Barcelona dels Barris, amb el govern de CiU i el suport del PP, té els dies comptats.

I aquest acord pressupostari entre els dos partits que representen la dreta a la nostra ciutat, va planar sobre tots els plenaris del districtes, amb implicacions que van més enllà del suport a unes inversions, i que reflecteix un model de ciutat diferent.

Gràcies a l’acord del govern Trias amb els populars es va poder veure com votaven junts en diverses de les proposicions presentades pels partits de la oposició real. Algunes tant importants com la reforma aprovada per CiU i PP sobre el Port Vell de Barcelona, o la proposta per donar suport i mantenir recursos a BTV, o la demanda d’equipaments de proximitat al Camp d’en Grassot. Totes elles votades en contra per CiU i el PP.

Un altre fet destacable i que il·lustra perfectament l’entesa entre CiU i el PP es va donar a Les Corts, on el govern Trias no va donar suport a una declaració institucional en defensa del model d’immersió lingüística, per què es feia referència al ministre Wert.

Cal dir que de les 10 proposicions presentades pels Grups Socialistes als districtes, en 9 casos han estat aprovades. Propostes fetes per defensar els drets dels veïns i veïnes, així com per garantir la qualitat de vida en els barris de la nostra ciutat.

Demanem un Pla de Mobilitat per al Sector Nord del Barri Gòtic

Fotografia: http://liniaciutatvella.comunicacio21.cat

A la Comissió de Seguretat i Mobilitat d’aquest mes de març des del Grup Socialista hem presentat una proposició que té la vocació de cercar entre els grups de l’oposició i el govern municipal una solució a una situació que som conscients que fa temps que es dóna i que fa temps que els veïns i veïnes venen reivindicant.Som conscients que de vegades, intentant buscar una solució a un problema molt concret sense tenir una visió general, pot fer que aquest problema a curt termini es resolgui però que passat el temps torni a aparèixer o bé es traslladi. I en mobilitat això passa sovint si es té en compte només una part i no el tot.

Des del grup socialista creiem que el sector nord del Barri Gòtic necessita d’un pla de mobilitat específic que doni una solució definitiva a la logística de mercaderies. Actualment el carrer que absorbeix una gran part dels vehicles de transport que volen accedir a aquesta part de Ciutat Vella és el carrer de les Magdalenes, o com els veïns i veïnes el denominen, “autopista Magdalenes”.

Els veïns i veïnes venen reclamant que aquest tipus de vehicles, els de transport de mercaderies, deixin de circular pel seu carrer ja que des de primeres hores de la matinada comencen a passar per efectuar les càrregues i descàrregues i és molt molest i sorollós. A banda que en molts casos no es respecte el límit de velocitat establert, de 10 km/h.

Fa unes setmanes des de la Regidoria de Mobilitat es va prendre la decisió d’instal·lar una càmera a l’entrada del carrer des de la Via Laietana amb la que es mesura l’alçada dels vehicles que hi tenen accés, prohibint l’accés a partir de les 11 del matí  a aquells vehicles que tenen una alçada màxima de 2 metres.

Aquesta és una mesura que pot perjudicar a turismes que portin algun tipus d’element i que augmenti la seva alçada. Però pel que hem pogut saber, sembla que l’alçada real que mesura la càmera no és de 2 metres sinó de 2 metres i 20 centímetres, per la qual cosa molts vehicles de transport poden continuar accedint.

Per tant, aquesta és una mesura que no soluciona el problema del carrer Magdalenes i que tampoc respon a les reivindicacions de veïns i comerciants: que no circulin camions per aquest carrer a cap hora.

És per aquest motiu que des del grup socialista creiem que cal dotar d’un pla de mobilitat a tota la zona del Gòtic Nord i replantejar per on han de circular els camions i furgonetes, per on han d’entrar i per on han de sortir. Tenint en compte la realitat del carrer de les Magdalenes i també la dels carrers de la zona.

Aquesta és una proposició que va ser aprovada però que malauradament el Govern Municipal de Xavier Trias va votar en contra. Complirà el Govern Municipal amb el mandat de donar compliment a les proposicions aprovades en els òrgans de l’Ajuntament?

El govern en minoria de l’Alcalde Trias ha començat a moure fitxa en la modificació de pla d’usos de Ciutat Vella

Foto: http://www.turisme2015bcn.cat

El Pla és un instrument urbanístic que garanteix la mixtura d’usos a Ciutat Vella, defensa la vida veïnal i promou la dinamització econòmica. Aquests trets adquireixen un relleu important en un territori com el de Ciutat Vella, que es caracteritza per una trama molt específica, amb una gran densitat de població i una elevada activitat lúdica i comercial. Ara, el govern en minoria de l’Alcalde Trias, comença a moure fitxa en la modificació del Pla d’Usos de Ciutat Vella.

Activitats afectades per la revisió del pla d’usos
o    Bars i restaurants
o    Activitats culturals i socials (cinemes, teatres, museus, sales de concerts, sales de concerts, música, espais de circ…)
o    Hotels, albergs, pisos turístics i meublés
o    Activitats d’alimentació (comerç alimentari amb degustació i botigues de conveniència)
o    Jocs esportius, recreatius, atraccions recreatives i jocs d’atzar

El Grup Municipal Socialista ha rebut informació  de les intencions d’aquesta proposta  que està en una fase  de consulta amb els diferent grups i arrel d’això, les Regidores Sara Jaurrieta i Assumpta Escarp han celebrat vàries reunions amb representants veïnals, també amb representants del sector hoteler  i comercial, per contrastar opinions i detalls sobre la proposta.

Com bé informava El Periódico “El pla d’usos que cuina Xavier Trias permetrà la instal•lació de nous hotels  en gran part del perímetre del districte, així com en aquells edificis catalogats que, a canvi de facilitar la llicència, siguin rehabilitats. També es permet l’expansió hotelera a la Rambla, l’entorn de la Via Laietana, la Ciutadella i la Barceloneta. En aquests casos, l’operació requeriria el rescat de permisos, és a dir, comprar els llits a un establiment per traslladar-los a una nova ubicació i amb una categoria superior”.

Això només “incrementarà la pressió turística sobre el territori“. Tot el contrari del que recomanaven les  conclusions del Pla Estratègic de turisme,  que el que suggeria era la implantació de  nous d’establiments en la resta de districtes de Barcelona.

El Pla d’Usos  vigent va entrar en vigor l’1 de novembre del 2010, després d’haver estat aprovat al ple de juliol del mateix any amb els vots favorables del llavors Govern municipal de PSC i ICV-EUiA, amb el suport d’ ERC –ara integrada a la coalició UpB–, l’abstenció de CiU i el rebuig del PP.

El grup Popular va  presentar una proposició aquest mandat  per revisar aquest pla i que Vella va tirar endavant amb els vots favorables dels regidors de CiU, mentre que els de PSC, ICV-EUiA i UxB s’hi van oposar.

Un altre exemple de la PPvergència !