Problemes de seguretat al Districte de Sant Martí

Aquells barris “foscos i insegurs” de Sant Martí, als quals feia referència el senyor Trias quan era a l’oposició, i les promeses electorals de beneficiar-los amb polítiques actives d’ocupació, manteniment i seguretat;  s’han convertit en barris foscos  i polítiques passives que han repercutit en la desacceleració de l’economia, més atur, pitjor qualitat de vida i sensació d’inseguretat creixent.

 

Recentment hem conegut la distribució de la Renda Familiar a Barcelona per districtes. Les dades són especialment dures i contundents a Sant Martí . El descens de la renda dels martinencs des de 2010 (81’5 al 2010, 79’6 al 2012) és molt important i els números amaguen situacions personals dramàtiques. La resposta de l’alcalde Trias no s’ha traduït –com va prometre i esperàvem- en més inversió, sinó tot el contrari.  És el cas, per exemple, del que succeeix amb les polítiques de seguretat. Els efectius de la Guàrdia Urbana de Barcelona, desplegats en la seva majoria al metro i centre de la ciutat, no responen a les necessitats i exigències del territori. A Sant Martí, la sensació d’inseguretat dels veïns s’expressa cada vegada amb més intensitat. Inseguretat pel seu futur, per engegar un projecte vital al Districte, però també a l’hora de passejar per molts dels nostres carrers i rambles. Abans en sentien parlar, ara els pateixen en primera persona.

Sant Martí s’ha quedat orfe, no hi ha un regidor al govern ni  l’alcalde que busqui solucions pels seus problemes i per unes conseqüències que han arribat a un punt de difícil retorn.

La seguretat en totes les seves expressions s’ha d’entendre com un dels pilars de la nostra societat i, des de fa massa temps, ja està soterrada per polítiques de façana que han trencat un model exitós: el model Barcelona.

Glòries: la urgència per davant de la prudència

Aquests dies coincideixen dos anuncis rellevants en relació a l’actuació a la Plaça de les Glòries. D’una banda s’ha conegut el projecte guanyador del concurs internacional, el qual, segons el govern municipal estarà totalment acabat l’any 2018. D’altra banda, en els pròxims dies s’iniciarà l’enderroc de la banda sud de l’anell viari.

 

En aquest sentit, el Grup Municipal Socialista (GMS) vol incidir en dos aspectes preocupants d’aquestes obres: la gestió de la mobilitat i l’acompliment del calendari.  Segons la regidora Assumpta Escarp ha imperat “la urgència per davant de la prudència”, ja que els treballs s’inicien en un moment en què les principals vies de la ciutat  (Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig de Sant Joan, Paral.lel, Balmes i Mitre) també es veuen afectades per les obres.

L’Ajuntament no pot carregar la responsabilitat de la fluïdesa del trànsit en els ciutadans. Per experiències anteriors, el consistori no pot pretendre que de manera immediata els conductors busquin vies alternatives d’entrada i sortida de la ciutat sense afectacions al bon funcionament del trànsit.

Al marge de la gestió de la mobilitat, el GMS també posa en dubte que el calendari anunciat pel govern municipal es pugui complir, ja que depèn de la concreció de diverses qüestions importants com ara poder disposar de la inversió necessària, accelerar la gestió urbanística, disposar d’un projecte de túnel aprovat , així com coordinar en el temps els diferents tipus d’obres que tindran lloc dins d’aquell espai.

Trias, on ets? Protecció dels comerços emblemàtics

Durant l’últim mes a tots ens han sorprès les notícies sobre el tancament de molts comerços emblemàtics i històrics d’aquesta ciutat,  i en són molts altres els que corren perill d’haver d’abaixar la persiana en els propers mesos.

El govern municipal de l’alcalde Trias no ha estat capaç de cercar solucions a  aquest continu tancament d’establiments singulars.

El passat mes de novembre el regidor de Comerç, Raimon Blasi, intervenia davant la Comissió d’Economia responent a una proposta del grup socialista formulada per la regidora Sara Jaurrieta. Sobre el comerç emblemàtic “confiava que abans d’acabar l’any 2013 podrien presentar la mesura de govern que estan elaborant sobre aquesta qüestió”.

Afirmava també  que “ja havien  començat a treballar en aquest sentit i que precisament el divendres després de la Comissió de novembre parlarien amb una de les entitats sobre la possibilitat d’intentar fer una catalogació vinculada amb la cultura i anar cap a models com els de Roma o París”. De tot això, res.

El Grup Municipal Socialista ja va presentar al·legacions a la tramitació del Pla d’Usos de Ciutat Vella. En concret, la nostra regidora Assumpta Escarp demanava que s’inclogués la identificació de protecció d’activitats i usos tradicionals que caracteritzen els barris del Districte. El govern Trias va respondre que la protecció d’activitats tradicionals no era objecte de la regulació dels plans especials d’establiments de concurrència pública.

Tots els grups hem presentat proposicions, precs i preguntes. El GMS n’ha presentat en concret  tres. La primera a la Comissió d’abril, la segona a la Comissió de juliol  i la tercera a la de novembre de 2013. Totes tres es van  aprovar però el govern continua sense presentar cap mesura al respecte. De fet, hem arribat quasi al tercer any de mandat i no se n’ha presentat cap. El govern  no fa els deures.

Quan pensen actuar? Tots els grups ho hem demanat, ho hem aprovat, mentre que els responsables de Comerç, la responsable d’Economia i el mateix alcalde no han dit res ni als grups municipals, ni al comerç, ni a la ciutadania. La resposta recorda al  “avui no toca” “no podem fer-hi res”.

Amb aquesta qüestió es posa en relleu i s’evidencia la manca de lideratge  per entomar els temes i preocupacions de ciutat del govern de l’alcalde Trias. On és el partit dels botiguers?

 

 

 

 

 

Trias, on ets? Opacitat en la publicació de dades

Durant el Consell Plenari Extraordinari sobre pobresa i desigualtat a la ciutat de Barcelona, celebrat el passat 24 de gener de 2014, el regidor Joaquim Forn ens va sorprendre en anunciar que les diferències en la renda dels barris s’havien escurçat, segons les dades de què ell disposava.  Unes dades que, per cert, no s’havien fet públiques ni compartides amb els diferents grups municipals.

El Grup Municipal Socialista immediatament va adreçar una carta a l’alcalde Xavier Trias expressant  el malestar per l’opacitat amb què actua el Govern municipal.  I és que no només no s’han fet públiques les noves dades relatives a la renda familiar disponible per l’any 2012, sinó que ens hem assabentat que, per elaborar els informes amb les dades per 2012, s’han introduït nous indicadors i una nova metodologia.

A dia d’avui, no hem rebut resposta de l’Alcalde a la nostra carta ni tenim accés a les dades corresponents a les dues metodologies per poder analitzar les tendències reals amb el rigor necessari.

2014

2014 és un any de celebracions. Celebracions de tota mena però que ens portaran a reflexionar sobre el nostre present i, sobretot, sobre el nostre futur.

El 25 de maig, Europa ens cridarà a les urnes per elegir un nou Parlament. Europa, que el 1914 va anar cap una guerra curta que va durar quatre interminables anys i va segar una generació. La guerra que havia d’acabar amb totes les guerres es va convertir en el preludi del desastre.

Aquell any es va constituir la Mancomunitat. Enric Prat de la Riba en va ser el seu primer president i va construir, amb molta imaginació, les bases d’un autogovern i d’unes institucions que foren capdavanteres pel concepte de Municipalisme i Catalanisme.

1714, la data. Barcelona serà el referent del final de la guerra de successió. Tricentenari del final d’una època i l’inici d’una nova pàgina pel Principat.

2014 serà un any de celebracions: municipalisme, catalanisme, Europa i futur.

 

Gabriel Colomé, portaveu del GMS a l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona, membre de la “Red de Ciudades Accesibles”, per iniciativa del GMS

Pictograma accessible

El 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, ha estat el dia en què  la ciutat de Barcelona ha signat la seva adhesió a la “Red de Ciudades Por la Accesibilidad”, en un acte protocol.lari  a Madrid, al qual va assistir la regidora del Grup Municipal Socialista, Pilar Diaz.

 

 

 

L’Ajuntament de Barcelona és membre d’aquesta xarxa gràcies a l’impuls socialista, que fa mesos va portar aquesta iniciativa a la Comissió de Seguretat i Mobilitat i que en el darrer Consell Plenari l’ha fet ratificar en forma de Declaració Institucional. Tota una aposta des del convenciment que cal continuar treballant en la millora de l’habitabilitat urbana i social a través del disseny universal dels espais i serveis públics de les ciutats.  A això cal afegir que ens trobem en un procés de transformació, que necessita un canvi d’actitud i una alternativa pròpia i imaginativa als reptes a que ens enfrontem, davant del qual el treball conjunt amb altres municipis ens serà de gran ajuda.

Barcelona i els seus barris han estat capdavanters i pioners des de fa més de 30 anys en implementar mesures d’accessibilitat gràcies a l’aposta decidida en el seu moment de l’Ajuntament, les entitats, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i els i les professionals, per fer una ciutat accessible per a tothom, fomentant polítiques transversals des dels serveis a l’espai públic, passant per les platges, el transport públic o els equipaments. Convençuts que l’acció política de les administracions, i de fet del conjunt de la societat, ha d’anar encaminada a millorar la inclusió de les persones amb discapacitat i malaltia mental en tots els àmbits de la vida, ara els i les socialistes continuem reivindicant i treballant, i denunciant també les passes enrere que s’estan fent.

El col.lectiu de persones amb discapacitat encara viu moltes situacions de discriminació. Una realitat que requereix també un suport més explícit i implicat a favor de les persones i les seves famílies. L’impacte de la crisi i de la manca de treball s’agreuja per les persones amb discapacitat i es produeix quan aquests homes i dones ja estaven en desavantatge per accedir al mercat laboral. L’actual situació econòmica fa més visible les barreres físiques, comunicatives i socials a les que s’ha d’afrontar el col.lectiu, i posa en evidència la manca de polítiques inclusives per garantir els drets de les persones amb discapacitat, com es demana des de la Convenció de les Nacions Unides de les Persones amb Discapacitat.

Cal doncs  treballar per defensar i preservar els  recursos que s’han de destinar per polítiques d’atenció a les persones amb discapacitat i fer-ne una prioritat en les accions de govern. Volem ciutats amb criteris de disseny universal, tenint l’accessibilitat com a objectiu transversal de les seves actuacions. On vetllem des de la proximitat dels nostres barris perquè les persones amb discapacitat tinguin una vida de qualitat.  On la promoció de l’autonomia personal sigui un dels objectius prioritaris.  On recollim les seves demandes a tenir un habitatge digne i dissenyat per facilitar la vida amb autonomia i desenvolupament del seu propi projecte de vida i a gaudir de les possibilitats que un entorn comunitari inclusiu i un tracte proper, els pot oferir i tenint com a finalitat que gaudeixin amb dignitat.

No podem permetre que els recursos que es destinen a les entitats i  associacions de persones amb discapacitat que treballen i donen serveis pateixin una retallada de recursos que impedeixi la seva supervivència i posi en perill la seva tasca imprescindible. Aquests recursos han de ser prioritat per les institucions públiques.

Per això la nostra insistència, primer per defensar el dret de les persones amb discapacitat, en impulsar mesures d’accessibilitat universal, en reivindicar dotacions econòmiques i professionals i en no fer passes enrere. Tots els àmbits de treball que puguin ser bones eines comptaran amb el nostre suport, i la xarxa creada per treballar des dels Ajuntaments de ben segur que ho serà.

Habitatge social

 

DEMANEM HABITATGE SOCIAL PELS BARCELONINS A CANVI DEL DEUTE DE LA GENERALITAT

 

La regidora del Grup Socialista Carmen Andrés ha demanat al Plenari municipal de novembre que l’Ajuntament de Barcelona acordi amb el Govern de la Generalitat la cessió de pisos socials que l’Incasòl té a la nostra ciutat, a canvi d’eixugar part del deute que té el Govern de Catalunya amb Barcelona.

La notícia que el govern de Mas ofereix als fons d’inversió, més coneguts com a especulatius, una quantitat de 14.000 habitatges públics,  dels quals una part important es troben a la ciutat de Barcelona, és una informació preocupant, pel que suposa d’anar liquidant la funció social d’aquestes vivendes, de donar l’esquena a les necessitats dels ocupants dels pisos, actuals o futurs, en un moment en que la crisi està generant grans dificultats a les famílies, també per mantenir les seves llars.

El govern de CiU només mira d’amortitzar, amb aquesta venda que els experts ja han avisat que suposarà donar els pisos a preu de saldo, part del dèficit de la Generalitat, sense tenir en compte el futur de les persones que els ocupen ara ni els seus lloguers socials. La nostra proposta demana la implicació de l’Ajuntament, com a creditor del Govern català, per a que faci valdre el seu dret a que li sigui compensat el deute, impedint que aquests habitatges es malbaratin i, pel contrari, serveixin per resoldre situacions de necessitat de veïns i veïnes de Barcelona.

Entenem que per a l’Ajuntament és una oportunitat de donar sortida al problema d’un deute, de més de 204 milions d’euros, que fins ara no ha estat capaç de gestionar en benefici dels barcelonins. Aquest acord que proposem li permetria a l’alcalde complir les promeses sobre habitatge social i  donar solucions a les dificultats de les famílies en risc de desnonament, promeses que resten pendents des de l’inici del seu mandat. Una oportunitat per promoure de veritat el lloguer social a la Ciutat.

La Maquinista

El Grup Municipal Socialista presentarà al·legacions a la Modificació del Pla General Metropolità al sector La Maquinista per defensar l’interès públic.

 

El govern de CiU està tramitant un pla urbanístic impulsat per la iniciativa privada que preveu la transformació de l’àmbit entre l’actual Centre Comercial La Maquinista i el futur Parc de La Sagrera. El pla preveu la implantació de 588 nous habitatges i l’ampliació fins a 45.000 m2 de l’actual centre comercial. També s’hi inclou la cessió a l’Ajuntament d’uns terrenys per fer un nou CEIP que, segons el document en tràmit, hauria de pagar la ciutat.

El GMS presentarà un conjunt d’al·legacions al document en tràmit amb l’objectiu de revisar i millorar els elements que són d’interès públic, entre d’altres, la quantitat econòmica que l’Ajuntament ha de rebre en concepte de participació en les plusvàlues generades per la requalificació dels terrenys.

Concretament, el GMS està en desacord amb els 6 M€ en què s’ha taxat el 10% del valor a que té dret l’Ajuntament, així com el fet que se’n descomptin els 4,1 M€ que valdrà construir l’equipament docent. Segons els càlculs realitzats pel GMS la ciutat hauria de rebre entre 11 M€ i 12 M€ nets, ja que l’escola l’hauria de construir la Generalitat. Tampoc són un exemple d’interès públic el percentatge de sostre destinat a habitatge protegit si es compara amb el que era habitual en mandats anteriors (fins al 40 i 50%). El GMS tampoc no està d’acord en la gran quantitat de sostre comercial que es preveu implantar en diverses operacions de l’entorn Sagrera, o la manera com el pla urbanístic ha disposat les zones verdes d’obligat compliment.

Per al GMS el “nou urbanisme no especulatiu”, tal i com l’anomena l’alcalde Trias, amaga operacions clarament deficitàries per a les arques municipals, com ara la compra a preu d’or a la immobiliària Inmogaudir d’uns terrenys al Guinardó, la venda dels aparcaments de B:SM o la compra de sostre d’habitatge a l’INCASOL a la Colònia Castells, sempre amb la coartada de construir una escola o promoure habitatge social.

En el cas de La Maquinista, el “nou urbanisme no especulatiu” es basa en limitar els percentatges d’habitatge protegit als mínims legals, i en acceptar valoracions a la baixa quan l’Ajuntament ha de cobrar. En resum, en descuidar l’interès públic a l’hora de facilitar l’activitat privada.

Oxímoron barceloní: Govern Trias i Territori

Durant aquesta primera setmana de novembre s’han celebrat als deu districtes de Barcelona els Plenaris Extraordinaris per informar dels pressupostos de l’Ajuntament.

 

La notícia important hauria de ser, d’entrada, que en nou dels deu districtes s’ha informat desfavorablement aquests pressupostos, però el govern Trias ha decidit anar més enllà i, en un exercici de cinisme professional, s’han rigut de la participació i dels territoris d’una sola tacada.

El moment en què l’alcalde Trias va decidir que aprovaria els pressupostos municipals “tant si com si”, apostant per una moció de confiança que demostra el desgovern d’aquesta ciutat, tot el que hi havia d’anar vinculat va passar a ser un actor secundari. És a dir, el tràmit d’informe previ de cada territori, amb la celebració del Consell Ciutadà i el Consell Plenari de cada districte, se l’han pres com un mal menor, un petit mal tràngol fàcilment digerible i d’obligat compliment segons el Reglament Orgànic Municipal. I així ho han fet saber a ciutadans i ciutadanes, entitats, associacions i grups polítics municipals amb un exemple més de que aquest govern no ha cregut mai en els barris i els districtes i menys encara en la participació ciutadana. I els exemples són clars: documentació lliurada en temps i forma deficient, sense informació de les despeses, ingressos i inversions previstes per cada territori, sense respondre les crítiques i demandes de les entitats i dels mateixos grups polítics…

Però, per què serà que tot això ja no ens sorprèn gens? No serà perquè amb l’aprovació dels Plans d’Actuació dels Districtes ja en vam tenir mostra d’aquest menyspreu? No serà perquè anem veient, dia rere dia, com buiden de contingut i de direcció política els districtes?

Però tornant al principi, creiem que aquest 9 a 1 hauria de ser un toc d’atenció al govern Trias. Si en nou dels 10 districtes et diuen que no estàs fent bé les coses, per regla general, algú hauria de fer-ne alguna reflexió, però molt ens temem que es limitin a prendre’s un Almax i intentar pair el disgust.

 

*L’oxímoron és una figura retòrica que consisteix en la presentació consecutiva de paraules que tenen significats que s’exclouen mútuament

Trias, on ets? La mort de Juan Andrés Benítez

Ja han passat més de 3 setmanes des que Juan Andrés Benítez, empresari del Gayxample, perdia la vida al carrer Aurora del barri del Raval, després de ser reduït per agents del Cos dels Mossos d’Esquadra.

La setmana passada visionàvem amb estupor els vídeos difosos pel diari El País on es pot veure com els diferents agents dels Mossos d’Esquadra colpegen a Benítez.

Van passant els dies i van sorgint noves informacions arrel de la investigació que està portant a terme el Cos Nacional de Policia.

Des del Govern de la Generalitat s’han anat pronunciant al respecte, tant el President Mas com el Conseller d’Interior. Ambdós han rebutjat exigir responsabilitats polítiques o policials i romanen a l’espera de les conclusions de la investigació. El Grup Socialista al Parlament de Catalunya va demanar la setmana passada la destitució del Director General de la Policia, Manel Prat, pels fets succeïts, però finalment es va rebutjar gràcies a l’aliança CiU- ERC.

Des del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona trobem molt lamentable el fet que ni l’alcalde de la Ciutat, Xavier Trias, ni la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs (germana del Portaveu del Govern de la Generalitat), hagin donat la cara sobre la mort de Juan Andrés Benítez, ni hagin exigit explicacions al Departament d’Interior per tal d’esclarir què va passar aquella matinada del 6 d’octubre. Fins i tot, sembla ser que Xavier Trias ha arribat a dir que “l’última cosa que faré jo com a Alcalde és ficar-me en això”  . Una vegada més, el Govern Municipal amaga el cap sota l’ala, mira a una altra banda, i se subordina als dictàmens de la Generalitat, oblidant les seves obligacions vers els ciutadans i ciutadanes de Barcelona.